30 d’oct. 2011

La Ruta del Choro

Des de La Paz es poden fer nombroses excursions, les més populars són pujar al Huayna Potosí (6.088m), fer una ruta per les Cordilleras o bé la ruta del Choro, que és la que he fet jo. Es tracta d'una excursió de 72 km que es fa en tres dies i que segueix un antic camí inca. La ruta surt des de La Cumbre, a 4.525m i acaba al poble de El Chairo. Durant tres dies es recorre la zona de Los Yungas, muntanyes i valls amb boscos subtropicals que separen els Andes de la selva Amazònica.












26 d’oct. 2011

La Paz, meravellosament caòtica

Situada a 3.660 msnm, La Paz és la capital administrativa de Bolívia (Sucre és la capital judicial). Va ser fundada l’any 1548 pel capità Alonso de Mendoza. S’estima que hi viuen més de dos milions d’habitants.






Avui m’he dedicat a passejar i tafanejar. He estat una bona estona al Mercat Lanza on pots trobar de tot. Hi ha una zona on venen llibres nous i de segona mà. S'hi pot trobar des de codis civils, llibres de teoria econòmica, llibres escolars, i novel.les actuals, a exemplars de Jules Verne o d’Emilio Salgari en edicions molt antigues!

Aquí he conegut el Luis Metepatas…el cognom és aportació seva. M’ha explicat la seva vida que, tot s’ha de dir, he entès a mitges. L’únic que m’ha quedat clar és que ha ficat la pota moltes vegades, la pitjor… quan es va casar! tot un personatge!. M’he quedat el llibre "Viajando por Bolivia con Pepe el Ratón" i en un altra parada he comprat, un clàssic del cinema, La Misió. Com que em sobra espai a la motxilla...







24 d’oct. 2011

Isla del Sol, Llac Titikaka, Bolívia

Després d’un mes i mig pel Perú, canvio de país!!! Ja sóc a Bolívia. I la primera parada no podia ser en un lloc millor que aquest…




La Isla del Sol, al llac Titikaka, el més gran i alt (3.808) del món. El llac té 8.400 km2 i separa Perú i Bolívia.



Segons diu la llegenda, va ser aquí on van aparèixer els primers inques Maco Capac i la seva germana i dona Mama Ocllo, fundadors de la ciutat de Cuzco. L'illa es pot recórrer en un dia, però val molt la pena quedar-s’hi uns quants. Jo m’hi he estat tres i se m’ha fet curt. És un lloc perfecte per caminar, relaxar-se i disfrutar del sol i dels paisatges. I si enyores el mar Mediterrani, el Titikaka et pot confondre...








Aquí he conegut, el Juan, el Jorge, el Yayo i el Nacho quatre argentins molt divertits que m’ha promès un bon asado argentino quan arribi a Buenos Aires…




Per acabar-vos de fer una mica més d'enveja...








19 d’oct. 2011

Cañón del Colca


Des d’Arequipa es pot visitar el Cañón del Colca, un dels més profunds del món amb 3191 metres. Un del atractius d’aquesta zona és la Cruz del Cóndor, un mirador des d’on es poden observar aquests animals.



Sembla petit, no...?




Per explorar el Cañón del Colca jo m'he decidit a fer un trekking de dos dies. El primer dia camines unes set hores (fent parades) i arribes al campament a mitja tarda. Una mena d'oasi enmig del canó amb piscines que s'omplen amb l'aigua d'un manantial.







I aquesta és la meva habitació...









18 d’oct. 2011

Arequipa


 Arequipa va ser fundada l’any 1540 i conserva bona part de l’arquitectura colonial que van deixar els espanyols. La particularitat d’aquets edificis, és que estan construïts amb una roca porosa blanca. El casc antic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.


Al fons el volcà Misti




Com a gairebé totes les ciutats peruanes, a Arequipa hi ha força coses interessants per visitar. Jo m’he decidit per dues, el Monasterio de Santa Catalina i el Museo Santuarios Andinos.





El Monasterio de Santa Catalina de Siena es va fundar l’any 1579 i hi van arribar a viure 500 dones. Les noies que hi volien ingressar, havien d’aportar una dot de mil pesos de plata i cent pesos per aliments. Així que no qualsevol hi podia entrar...Durant 400 anys el monestir va romandre tancat al públic i envoltat de misteri. Des de l'any 1970 una part del convent es pot visitar. I val molt la pena. És com una ciutat emmurallada...







Museo Santuarios Andinos alberga la mòmia Juanita, que en realitat no és una mòmia, sinó el cos congelat d’una noia inca d’entre 12 i 14 anys que va ser descoberta per Johan Reinhard l’any 1995. Juanita va romandre durant 500 anys enterrada en el volcà Ampato (6.380). La nena era una ofrena al déu del volcà. Pel què m’han explicat, en aquell temps era un honor ser “l’escollida”. No deixen fer fotos, però la podeu
 veure a internet.



14 d’oct. 2011










 









13 d’oct. 2011

Una meravella del món


Sens dubte el Machu Picchu és una meravella del món, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983. Quan després de quatre dies de ruta arribes a la Porta de Sol, i veus per fi el Machu Picchu als teus peus, et quedes sense paraules.



L’historiador estatunidenc Hiram Bingham va descobrir la "Ciutat Perduda dels Inques" l’any 1911 i tenia aquest aspecte.



És evident que es va endur tot el que va trobar de valor. Recentment la Universitat del Yale ha tornat al Perú algunes d’aquestes peces.

La ruta del Camí Inka és una mica exigent, i s’ha de vigilar amb l’alçada, però no cal ser un gran atleta per poder-la fer (mireu-me a mi…jajaja). El segon dia és el més dur, amb una pujada interminable fins a “El paso de la Mujer Muerta” a 4215 metres.



El tercer dia és espectacular, 16 km per un camí que et sorprèn a cada pas. És el que més he disfrutat. Mires, penses, respires, et pares cada deu minuts, fas fotos, et creues amb algú, xerres una mica, continues caminant, i somrius de la sort que tens.